Temps moderns


Red-riding-hood-prev

Mentre la seva mare feia pilates al gimnàs, la Caputxeta enviava whatsapps, ben repapada al sofà.

El caçador passava pel davant de la finestra i la va clissar.

—Cagundena, com ens hem de veure! —es va queixar en veu alta, mentre s’ajupia per recollir la caca, delicadament, amb un paper.

L’àvia, que sortia del seu Volkswagen i anava a obrir la porta de la casa, va sentir-lo.

—Ja ho pots ben dir, Ramon, ja. Mira’m a mi. Abans el cistell me’l duien i ara sóc jo la que els porto a elles el menjar, perquè no saben cuinar ni saben fer res. Els temps passats eren millors!

—On anirem a parar, ve-t’ho aquí—seguia rondinant el Ramon, tot ficant

la caca en un dels recipients que hi havia al parc que abans havia estat bosc.

—Anem! —va dir tot tirant de la corretja.

El llop va obeir l’estrebada i el va seguir. Ningú no es va fixar que, per sobre del morrió, li queien les llàgrimes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s