Runes


Aquest és el conte que vaig presnetar al “premi Núvol de contes d’enguany i que va quedar 9è. Estic molt contenta dels resultats!

Estic molt contenta dels resultats i us el copio (tot corregint-ne alguna magarrufa que s’hi havia colat )

ME-16857

RUNES

Aviat farà tres anys que treballo de masovera d’una masia al Priorat. La feina és senzilla perquè els amos hi vénen poc. No veig gaire gent i sóc feliç, molt més feliç que fent de mestra a Barcelona. Escric, llegeixo i passejo. Sempre m’ha agradat passejar i ara ho puc fer tant com vull. Ja em conec totes les senderes dels voltants, les dòcils, que rodegen les vinyes i els camps de fruiters; les cantelludes, que pugen a la Serra del Montsant i les perilloses, que condueixen a les mines abandonades que estan a prop d’aquí.

Avui he rebut la visita de la meva germana. No ens havien vist des que vaig marxar de la ciutat. Abans ens veiem molt perquè la mare, que estava impossibilitada, viva amb ella i jo anava allà cada dia a casa seva a tenir-ne cura perquè pogués anar a treballar al torn de tarda. Em pensava que estaria molesta i disgustada amb mi perquè no li he dit res en tant de temps. Però no. Ha vingut per explicar-me que el seu marit la va deixar fa un any. Sí, m’ha dit que un dia no va tornar més a casa. M’ha confessat que els primers mesos es va desesperar, però que, a poc a poc, ha anat descobrint, primer incrèdula i després irada, un món d’embolics i d’infidelitats: la cara fosca, amagada, insospitada, del seu home.

Estava casada amb un depravat i no ho sabia. M’ha caigut la bena dels ulls. Ara tant me fa on hagi anat a parar, prefereixo no veure’l mai més!¾ m’ ho ha dit plorosa, però contundent, mentre admiràvem com les muntanyes, a poc a poc, engolien el sol.

Ens hem acomiadat amb promeses mútues de més trobades.

Aquesta visita m’ha sacsejat. Feia molt de temps que no sentia tant d’afecte per la meva germana. L’he trobada trista, lúcida i tranquil·la. Malgrat el patiment, m’ ha semblat fins i tot alliberada.

Jo també m’he alliberat.

Per un moment, quan em feia confidències, m’hauria agradat atrevir-me a confessar-li que vaig deixar l’escola i vaig venir al Priorat per fugir de l’assetjament a què em sotmetia el seu marit, a la seva pròpia llar, a la cambra, al passadís, a la cuina, quan jo hi anava per assistir la mare, i que, per això, quan la mare va morir, no vaig tornar a posar el peus a casa seva. Hauria volgut ser capaç de dir-li que al seu marit no li hauria passat res si no m’hagués vingut a buscar aquí, tan lluny, a la masia, en tren i després, a peu, per què ningú no sabés on havia anat. Hauria volgut explicar-li que quan el vaig veure a la porta, llefiscós, prepotent i agressiu com sempre, vaig sortir esperitada i que ell em va seguir, tot dient-me les obscenitats amb què acostumava a humiliar-me. Hauria volgut revelar-li que em va salvar la seva caiguda, fortuïta, en un antic pou de la mina. I que sense pensar-m’ho, vaig colgar el forat amb les pedres més grosses que vaig trobar.

Però no l’hi he explicat res de tot això.

Ben mirat, són detalls de mal gust. Més val que quedin enterrats per sempre sota les runes.

Aquí teniu el conte tal i com va ser publicat al Núvol

I aquí la traducció que n’he fet en castellà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s