La llum dels records



Immobilitzat al llit per una esclerosi lateral amiotròfica, l’historiador i escriptor Tony Judt buscava un lloc on situar els records tenaços i incansables que l’acompanyaven en l’insomni de cada nit. I el va trobar. Era el xalet de fusta d’una petita localitat suïssa on havia passat uns dies de vacances d’hivern amb els seus pares quan era petit. El record intacte d’aquest hotelet i el seu interior va ser-li un recurs per ordenar tota la memòria que corria a raig pel seu cap, únic òrgan viu i poderós en el seu cos inerme. El record del xalet estimat també va ser-li un recer amable i confortable on protegir-se contra els dimonis nocturns que la seva malaltia desfermava. Aquesta és la metàfora del títol del llibre.

“El refugi de la memòria” no m’ha semblat un llibre de memòries qualsevol. Tony Judt, és un dels més prestigiosos i polèmics historiadors del passat recent europeu, és un humanista amb llibertat de pensament que fila prim i que s’expressa amb sobrietat i concisió (magnífica, la traducció de Miquel Izquierdo)  i, a més, va dictar els articles que composen l’obra durant els mesos que van precedir la seva mort, mentre observava amb lucidesa com la malaltia l’anava paralitzant inexorablement.

Aquest llibre me’l va recomanar una bona amiga (Montse, les teves recomanacions són infal·libles) i m’ ha estat especialment estimulant i colpidor. L’he llegit d’una tirada i amb exaltació. M’ha fet pensar.  Em fa i em farà pensar.

L’obra consta vint-i-cinc textos, amb forma d’articles, que són petites lluernes sobre fets o circumstàncies de la vida de l’autor i que li serveixen per obrir i il·luminar tot un horitzó de reflexions. He trobat emocionant i atroç el text en què descriu la seva malaltia; lúcid i didàctic el que enumera els mecanismes d’alienació intel·lectual que porten a justificar massacres i opressions, sota règims comunistes o capitalistes o el que rememora i exalta i els valors perduts de la socialdemocràcia europea. I hi ha molt més: la seva particular vivència de ser jueu, la descripció, amb humor, del Paris del maig del 68, la seva anàlisi sobre l’especial capitalitat de Nova York, la visió retrospectiva i amb humor dels mites de la revolució sexual… Però de tots els articles, n’hi ha dos que són els meus preferits perquè en certa manera m’hi he identificat: un és el titulat “Gent al marge” on medita sobre els seus sentiments de no pertinença a cap identitat excloent i es declara obertament cosmopolita i fronterer. L’altre, porta per títol “Desig mimètic” i és un cant als viatges en tren i a tot el que li aportaven i també un plany -malenconiós i estoic- davant la certesa terrible que no en podrà fer cap més, mai, mai més.

Desprès de llegir el seu llibre he volgut assabentar-me de la personalitat i el llegat de Tony Judt, del qual confesso que no en sabia res. He après que era un historiador lúcid i polèmic, especialista en els anys de la postguerra europea;  un jueu no sionista i crític amb l’estat d’Israel, un socialdemòcrata convençut que no estava d’acord amb la deriva liberal i mansa de la socialdemocràcia a Europa. Un esperit lliure, savi, heterodox, humanista, irònic, vital, lúcid i valent.

Gràcies, mestre!

El refugi de la memòria
Tony Judt
Traducció: Miquel Izquierdo
Editorial La Magrana
Colecció:  Orígens
Any: 2011
ISBN: 9788482649542
Pàgines: 208
 

I ara, alguns fragments per animar-vos a llegir-lo:

“Pateixo un trastorn neuromotor, en el meu cas una variant de l’esclerosi lateral amiotròfica (ALS): la malaltia de Lou Gehrig. Els trastorns neuromotors no són rars: Parkinson, esclerosi múltiple i tot un seguit de malalties d’ordre menor s’ajusten a l’etiqueta. Allò que distingeix l’ALS –la menys comuna d’aquesta família de malalties neuromusculars- és que no hi ha pèrdua de sensació (una benedicció a mitges) i, en segon lloc, que no hi ha dolor. En aquest sentit, en comparació amb gairebé qualsevol altra malaltia greu o letal, un queda lliure per contemplar a pler i sense gaires molèsties el progrés catastròfic del propi deteriorament “ 

“Potser la conseqüència mes descoratjadora de la meva malaltia –més depriment fins i tot que les manifestacions pràctiques de cada dia- és al consciència que mai no tornaré a pujar a un tren. Aquest coneixement em pesa com una manta de plom, i m’endinsa ben al fons en aquella sensació malenconiosa de la fi que desperta una veritable malaltia terminal: la comprensió que certes coses no passaran. Aquest absència pesa més que la pura pèrdua de plaer, la privació de la llibertat i més encara que negació de noves experiències”.

“sortir ben ensenyat és l’única cosa de l’escola que paga la pena recordar” 

“va ser l’assistenta qui va palesar una comprensió més subtil de les veritats nuclears de l’intercanvi humà. Sense saber-ho, els estudiants repetien com lloros una visió capitalista reduïda i empobrida: l’ideal d’unitats productives monadals que prioritzen el benefici privat, plenament indiferents a la comunitat o la convenció. L’assistenta no en sabia res. Pot ser que la seva migrada educació no anés gaire enllà, però el seu instint la duia a una comprensió certa del tracte social, de les regles no escrites que el mantenen i de l’ètica a priori interpersonal que els suporta.” 

“Vam esmerçar energies per discutir allò que al món no funcionava. Vam protestar contra les coses que no ens agradaven, i vam fer ben fet. Si més no als nostres propis ulls, érem una generació revolucionària. Llàstima que ens perdéssim la revolució.” 

 “La prosa escanyolida és senyal d’inseguretat intel·lectual: parlem i escrivim malament perquè no confiem en allò que pensem i no ens veiem amb cor d’asseverar-ho amb ambigüitats.” 

“Jo prefereixo veure les coses des del marge: allí on països, fidelitats, afinitats i arrels s’entretopen inconfortablement, on el cosmopolitisme no és tant una identitat com i una condició normal de vida.”

 “Ser danès o italià, americà o europeu no serà tan sols una identitat, serà un refús i un retret per a aquells a qui exclou. L’estat, lluny de desaparèixer, pot ser que sigui un punt de fer-se valdre com mai: els privilegis de la ciutadania o la protecció del dret de residència per als qui tenen papers son trumfos polítics amb què es jugarà fort.” 

 Fitxa del llibre a  l’Editorial la Magrana

Algunes ressenyes i més fragments:

Al blog: “Okupats en la lectura”
Al blog: “Ojos de papel”
Al blog: “Blog de libros”
A “Rebelión”
A “El País” (Vicente Molina Foix)
Al blog “El tronc i les cendres”
 

 Tony Judt

Daniel Izpízua: “Un socialdemócrata”
 Antonio Muñoz Molina: “Elogio de la socialdemocracia”
The Guardian: Tony Judt Obituary
Jesus Silva Herzog-Márquez: Tony Judt 
 

One response to “La llum dels records

  1. Gràcies per la recomanació, preciosa!…El poso a la llista esperant poder-lo llegir aviat! …un petonàs,…núria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s