La noche del jabalí

Pintura de Agathe Aladin, pintora haitiana

Gràcies al blog “L’esquena del món” he decobert aquesta cançó composada fa vint anys per un cantant de protesta veneçolà, Alí Primera.
Una lúcida premonició, un avís poètic i punyent perquè no ens oblidem d’actuar.

Podeu escoltarla punxant aquí

LA NOCHE DEL JABALÍ

“Apaga la radio compañera

hay tantas cosas para conversar

No preguntes cuántas veces por segundo

mueve las ala el colibrí

pregunta por ejemplo

¿Qué estamos haciendo por Haití?

¿Qué dónde queda, dices?

En un lugar cercado por la noche

en el inmenso cobalto del Caribe

Haití a la premsa gràfica

Haití: Ajuda urgent

Préfète Duffaut, pintor naïf haitià

INTERMÓN-OXFAM

CREU ROJA

Altres comptes per fer donacions

10 idees per col.laborar amb el Comerç Just

De vegades compreu algún producte en alguna botiga de Comerç Just però penseu que no és suficient. Voldríeu col.aborar de forma habitual amb el Comerç Just i no sabeu com fer-ho. Aquí us deixo 10 idees perquè pogueu contribuir al Comerç Just, de forma modesta però sistemàtica, a la mesura de les vostres capacitats i disponibilitats.

1. No compreu productes de comerç manifestament injust. És a dir, productes que hagin estat denuncitas per la seva falta d’ètica (treball infantil, discriminacio d’brers i obreres, contaminació ambiental, etc.)

2. Localitzeu la botiga de ComerçJust que tingueu més a prop de casa vostra o de la vostra feina. Que no calgui fer una excursió, vaja,  per anar-hi a comprar.

3.Tasteu els productes de Comerç Just. Un cop tastats, us convenceran i ja no mirareu tant el preu.

4. Trieu un producte dels que consumiu habitualment (sucre, xocolata, arròs, té, etc.) i compreu-lo sempre de Comerç Just.

5. Compreu algún producte de Comerç Just que hagueu de fer un regal: amic invisible, tió, detalls a la feina, etc. I que el receptor sàpigue que és un producte de Comerç Just. És una forma de fer-ne propaganda i ressó.

6. Aporteu productes de Comerç Just si heu d’organitzar una festa social: aniversari, casament, despedides, etc.  I que els assistents sàpiguen  la procedència i puguin tastar i conéixer el producte. Això té un efecte propagandístic i difusor.

7. Feu-vos socis d’alguna associació de Comerç Just (la que tingueu més a prop de casa vostra, la del votre poble). Les quotes no són altes.

8. Si teniu temps, oferiu-vos com a voluntaris a la botiga o associació més propera. Podeu oferir una tarda o un matí a la setmana, generalment fan falta persones per a desptaxar i fer permanències a les botigues. També podeu oferir-vos com a voluntaris per alguns ocasions senyalades en les que fa falta gent: festes al carrer, campanyes de promoció, etc. Això només us implicaria un o dos dies a l’any i ajudarieu molt. Generalment fa falta gent!

9. Feu tastar els productes de Comerç Just als vostres amics i coneguts quan vagin a casa vostra.

10. Pressioneu les vostres autoritats municipals o les vostres autoritats laborals perquè comprin i ofereixin productes de Comerç Just allà on tinguin competència  (per exemple: el café, el té o el sucre de les cafeteries de la feina;  els productes dels lots de Nadal, etc.)

Són petits grans gestos que ajuden a canviar el món de la injustícia.

Principis del Comerç Just

Associació Comerç Just de Molins de Rei

Nadal

La imatge és de Folon

Pandèmia

“Blancs, blancs, blancs” (1999) d’Ester Partegàs

L’epidèmia de la violència contra les dones s’estén de forma alarmant per tot el món. Sembla que només estiguin  contamintas alguns països que són els que acaparen titulars de premsa, però en realitat tots estan infectats.
Els recents informes de l’ONU, de l’OMS i d’Amnistia Internacional ems mostren les característiques i les xifres — esfereïdores- de l’extensió d’aquesta plaga invisible:

• La  forma més comú de violència és la violència física infligida per la parella.
• Almenys una de cada tres dones ha estat colpejada, obligada a mantenir relacions sexuals o ha patit algun tipus de maltractament al llarg de la seva vida.
• Les dones de 15 a 44 anys tenen més probabilitats de ser violades o maltractades que de patir càncer , accidents, malària o guerres.
• Només 23 països dels 200 que composen l’ONU porten un registre i fan públiques les xifres dels assassinats de dones a mans dels seus companys.
• Per les seves dades puc saber que, per exemple, a Austràlia, Israel, Sud-àfrica i els Estats Units del 40 al70% de les dones que van ser assassinades, ho van ser per les seves parelles o ex-parelles.
• A l’Estat Espanyol, 57 de les 67 dones assassinades enguany ho han estat per les seves parelles i 8 pels seus familiars …
• Es calcula que, a nivell mundial, una de cada cinc dones serà víctima de violació o d’intent de violació al llarg de la seva vida.
• Entre 250.000 i 500.000 dones van ser violades durant el genocidi de 1994 a Rwanda; entre 20.000 i 50.000 ho van ser durant el conflicte de Bòsnia, a principis de la dècada dels 90.
• Més del 80% de les víctimes del tràfic de persones són dones.
• Més de 130 milions de nenes i dones han patit mutilació genital
• Entre el 55 i el 95% de les dones que han estat físicament maltractades per les seves parelles mai no han demanat ajuda a ningú.

A això hauríem d’afegir els maltractaments psíquics, les pressions o els xantatges afectius que molts imposen a les seves companyes.

I no tenim vacunes ni tamiflú que ens protegeixi d’aquesta pesta!

Informes

OMS

ONU (UNIFEM)

Amnistia Internacional

Red Feminista

Campanya

“Talla amb els mals rotllos”

Notícies

KAOSENLARED

L’esquena del món

Blogs

Basta

Poemes i cançons per aturar la violència de génere

Diseñadores gráficos contra la violencia de género

12 d’octubre

Hi ha altres punts de vista sobre aquesta data:

Humor:

Animació d’Eneko, al diari 20 minutos

Literatura:

“Desafiando la furia de los vientos y el hambre de los monstruos devoradores de barcos, el almirante Cristóbal Colón se echó a la mar.

Él no descubrió América. Un siglo antes habían llegado los polinesios, cinco siglos antes habían llegado los vikingos, y trecientos siglos antes que todos habían llegado los más antiguos pobladores de estas tierras, a quienes Colón llamó indios, creyendo que había entrado al Oriente por la puerta de atrás.

Como no entendía lo que esos nativos decían, Colón creyó que no sabían hablar; y como andaban desnudos, eran mansos y daban todo a cambio de nada, creyó que no eran gente de razón.

Aunque murió convencido de que sus viajes lo habían llevado al Asia, Colón tuvo sus dudas. Las despejó en el segundo viaje. Cuando sus naves anclaron en una bahía de Cuba, a mediados de junio de 1494, el almirante dictó un acta estableciendo que estaba en China. Dejó constancia de que sus tripulantes lo reconocían así; y a quien dijera lo contrario se le darían cien azotes, se le cobraría una pena de diez mil maravedíes y se le cortaría la lengua.

Al pie, formaron los pocos marineros que sabían firmar.

Eduardo Galeano, Espejos (2008)

I lluita:

Día de la Resistencia Indígena

Nada que celebrar

Todxs contra el españolismo colonialista

Pobles units contra l’imperialisme i el feixime

Benedetti

HOMENAJE A MARIO BENEDETTI
¡Participa!

 

LIBROS

Quiero quedarme en medio de los libros

vibrar con Roque Dalton con

Vallejo y Quiroga

ser una de sus páginas

la más inolvidable

y desde allí juzgar al pobre mundo

no pretendo que nadie me encuaderne

quiero pensar en rústica

con las pupilas verdes de la

memoria franca

en el breviario de la noche en vilo

mi abecedario de los sentimientos

sabe posarse en mis queridos nombres

me siento cómodo entre tantas

hojas

con adverbios que son revelaciones

sílabas que me piden un socorro

adjetivos que parecen juguetes

quiero quedarme en medio de los

libros

en ellos he aprendido a dar mis

pasos

a convivir con mañas y soplidos

vitales

a comprender lo que crearon otros

y a ser por fin este poco que soy

Mario Benedetti

Poema  inèdit publicat a La Vanguardia 19/05/09

Veure  poemes inèdits publicats a La Vanguardia i a El País

 

Més links sobre Benedetti 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Benvinguda crisi

Llegint sobre la crisi per intentar d’entendre-la millor, he trobat, en un blog, aquesta fantàstica fotografia. La part principal, un cel negre d’oratge i tempesta que més aviat sembla un núvol tòxic. A la part inferior, uns paraigües de colors protegeixen la gent que no ha fugit en desbandada sinò que sembla mirar (o resistir?) el descomunal aiguat.
La fotografia es diu “optimisme front a la crisi” . Es pot ser optimiste quan es llegeixen les xifres de l’atur? es pot ser optimista quan cada dia escoltem la matraca diaria que si l’any passat es van vendre …posem per cas, tants paquets de klínex i aquest any un 30% o un 40% menys, tants parells de mitjons i aquest anys, tant un 30,2% menys. Com que les noticies son diarie,s la llista de productes és infinita. JA HO SABEM, estem en crisi. Sembla que és total, global, que durarà, que no hi ha solució a curt termini. I…?

Doncs bé,  jo sóc optimista. Crec que aquesta crisi -crisi en grec també vol dir canvi radical- ja està generant noves conductes i canvis de valors. En ambients on no s’havia valorat mai, al contrari, es comença a valorar socialment el fet de conservar les coses, de no llençar-les, de comprar coses de segona mà, el seny en la despesa, “mirar” molt bé la relació preu-qualitat-necessitat dels productes abans de comprar-los… Amics que havien muntat petites empreses de ramaderia o agricultura m’expliquen que ara venen més que abans perquè molta gent ha creat cooperatives de consum. Tot plegat és cosa del sentit comú que durant un temps semblava haver-se volatilitzat.

I si  la crisi és una oportunitat per canviar i actuar d’una altra manera?

Llibres, libros, liburuak, livres, books

Niños y libros

MARUJA TORRES 

EL PAÍS 23/04/09

De entre los muchos placeres que comporta el privilegio de vivir una jornada como la de hoy desde el otro lado del mostrador, desde el punto de vista de quien escribe, quizá el más exquisito sea el de observar a los niños.

Vivo el Sant Jordi desde que era cría, y sin duda en esas actitudes a veces tímidas, a veces chulescas -la gracia chula de no querer confesarse intimidados-, me veo a mí misma en su situación, y al hacerlo recuerdo una de las mejores aventuras que me deparó mi niñez: aprender muy pronto a comprender el sentido de las palabras que contienen los libros.

Mientras atiendo a los adultos y firmo, miro a los niños que les acompañan por el rabillo del ojo. Mientras no firmo, les contemplo con desfachatez, y me dejo observar por ellos con esa valentía que parecen reservar para enfrentarse a alguien que hace cosas raras, cosas que los adultos parecen apreciar mucho, pero que dónde vas a parar, son muy poco si las comparamos con ser bombero o salvavidas en una playa o cirujano o especialista en autopsias.

De esa curiosidad con que van de una caseta a otra, zarandeados por la muchedumbre, tironeados cariñosamente por sus padres, aleccionados… De ese trajín rescato a veces un gesto mínimo -un movimiento de cejas, un brusco cerrar de párpados, una sonrisa dirigida sólo a sí mismos-, rescato emociones mías muy tempranas, y veo en esos pequeños concretos atisbos del mundo propio que están empezando a construirse con su imaginación y sus lecturas.

No hay espectáculo más hermoso que ver a un pequeño -o a una pequeña- feliz. Pero ¡adivinar que lo es porque ya ha descubierto que entre la literatura y sus secretos existe un puente de ida y vuelta! Eso es lo mejor de todo.

EL PAÍS 23/04/09

Autoría de la imagen